Llegir en veu alta

La Lectura En Veu Alta

La lectura i l’escriptura són considerades eines primordials i bàsiques de la resta d’aprenentatges i, per tant, han de constituir un objectiu d’atenció preferent no sols durant tota l’etapa d’educació obligatòria sinó més enllà. La dedicació específica a activitats de descodificació lectora no s’haurien de limitar a l’Educació Primària, sinó que hauria de ser un objectiu que es prolongara al llarg de l’Educació Secundària, en la qual les activitats de comprensió lectora haurien de continuar tenint un paper destacat. Però també, haurien d’assolir cada una de les etapes formatives ja que la vida és un creixement continu i el domini i desenvolupament de les habilitats lectores afavoriran aquest desenvolupament vital.

Per què la lectura en veu alta

  • Per practicar l’entonació, el ritme, les pauses i la fonètica.
  • Per afavorir la comprensió lectora.
  • Per ser generadora de debat.
  • Per treballar alguns aspectes gramaticals.
  • Per afavorir l’ampliació de lèxic i vocabulari.
  • Per prendre consciència de l’organització de la informació.

Però, a més a més, descobrirem en la lectura en veu alta un bon camí per a crear lectors i lectores perquè compartir les lectures i les paraules, i fer-ho d’una manera plaent, es convertirà en un vehicle socialitzador que fomenta la comprensió i desenvolupament de la fantasia. La lectura és una activitat que per definició és individual i intimista, però de vegades també pot ser molt divertit compartir-la i aprofitar els lligams que teixeix per a despertar l’esperit lector.

Modalitats de lectura en veu alta

Destaquem tres modalitats bàsiques de lectura en veu alta:

  • Lectura dramatitzada: permet la intervenció de més d’un alumne i la lectura dels fragments corresponents a un narrador i diferents protagonistes de la història.
  • Lectura comunicativa: lectura individual d’un text que els altres no tenen. Potencia la capacitat d’escoltar de la resta del grup.
  • Lectura avaluativa: lectura en veu alta d’un text determinat per avaluar després determinats aspectes: la velocitat, l’entonació, la correcció, el ritme, la fonètica…, permet assenyalar els aspectes concrets de la lectura que cal millorar.

Dominar les destreses per a una lectura en veu alta correcta

Per a dominar les destreses necessàries per tal de fer una lectura expressiva correcta cal parar atenció als punts següents:

  • Llegir amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació i el ritme que demana cada tipus de text.
  • Controlar el procés lector per a assegurar una lectura correcta d’allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir l’atenció, saber què s’ha de fer davant de paraules difícils…).
  • Llegir en públic texts diversos, amb expressivitat, captant l’atenció, amb l’entonació, el ritme i la velocitat adients en cada cas, controlant el procés de lectura.
  • Tenir clar amb quin objectiu o amb quina intenció es llig un text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda, un rètol, un diccionari, un còmic, una novel·la…), per a ajustar-hi la lectura.

Dominar les destreses per a la comprensió del que es llig

Per a dominar les destreses necessàries a fi de garantir la comprensió del que es llig es poden tenir en compte els punts següents:

  • Traure profit de les imatges i altres indicis que acompanyen un text o fer servir la imaginació quan en manquen, per a assegurar-ne la
    interpretació.
  • Fer resums, síntesis o ampliacions, sobretot quan es tracta de textos expositius i quan hi ha la intenció de fer aprenentatge a partir de la
    lectura.
  • Localitzar en un text habitual (llibres de la biblioteca, textos escolars, diccionaris, enciclopèdies, revistes, anuncis, pàgines electròniques…) els paràgrafs o apartats que ofereixen la informació més interessant, la més completa o la més important per assolir l’objectiu.
  • Identificar l’estructura d’un text, les seues parts, fixant-se en els paràgrafs, en la manera com es connecten les idees, en la seua seqüència.
  • Identificar els senyals diversos (semàntics, lèxics, sintàctics, gràfics…) i traure’n profit.
  • Fer servir les corresponents estratègies per a buscar el tema i la idea principal de texts habituals per a fer-ne un resum general i obtenir-ne una comprensió global.