Diu La Vache qui Rit que en aquest món no hi ha cosa més beneita que una vaca beneita I tota la vida de Mo consisteix a demostrar a la seva amiga que ella, per descomptat, tot i ser vaca —i no cavall—, no té ni un pèl beneita. Ni un! De fet, té una particular veu interior —i un poc pesada— que l’ha convençuda per escriure unes memòries sobre la postguerra del món rural basc. Un món d’ovelles i llops, maquis i generals, soledats i esperances. Serà capaç d’acabar-les?